Arpetans

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Arpetans
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

1ére renche : Hèctor Bèrlyo · Mèlie Gèx · Jian-Josèf Maquegna · Maximo Quartenôd
2nda renche : Lucien Fâvro · Pèrnèla Carron · Luc Besson · Jian-Bâptista Grange

Populacions significatives per règ·ion
Drapél de la France France xxx
Lo drapél de la Suisse Suisse 1 945 320 (2015)[1]
Drapél de l’Italie Italie xxx
Populacion totâla ±7 000 000 gens (que ±140 000 arpetanofonos)[2]
Ôtres
Règ·ions d’origina Drapél de l’Arpetania Arpetania
Lengoues arpetan, francês[3], étalien[4], tuche[5], piemontês[6], walsertitsch[7]
Religions Cristianismo (catolicismo romen, carvinismo), minoritâts jiues[8] payenes et musulmanes
Ètnies liyêes Occitans, Francês, Suissos, Étaliens
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

La tèrra yô que vivont los Arpetans.

Los Arpetans ou ben los Arpitans sont un poplo et na comunôtât ètno-lengouistica de l’Eropa du Cuchient que s’èpatont dessus la France (Ôvèrgne-Rôno-Ârpes et Borgogne-Franche-Comtât), la Suisse (Romandie) et l’Étalia (Vâl d’Aoûta, Piemont et Poulye). Grôssament d’Arpetans prèjont pas més lor lengoua. Ora la lengoua arpetana est prègiêe ren que per na minoritât de la populacion : y at vers los 140 000 arpetanofonos sur na soma de 7 000 000 habitents[9] dedens l’ensemblo des Payis arpetans.

  1. Calcul d’aprés los chifros en atendent de les statistiques de populacion de la fin du 2nd quârt d’an de 2015 : 767 294 en Vôd, 242 463 dens lo Valês, 481 868 en Geneva, 213 636 en Fribôrg, 178 059 en Nôchâtél, 105 378 (-43 378 por la partia franc-comtêsa du Jura bèrnês et de Bièna, adonc 62 000) en Bèrna = 1 945 320 gens.
  2. (fr) BODLORE-PENLAEZ, M. (2010). Atlas des Nations sans État en Europe, p.80, Éd. Yoran Embanner, (ISBN 978-2-914855-71-6)
  3. Lengoua oficièla en France, en Suisse et en Vâl d’Aoûta.
  4. Lengoua oficièla en Étalia.
  5. En Suisse, los Arpetans de les règ·ions vesenes de la frontiére lengouistica prèjont des côps avouéc lo tuche.
  6. En Étalia, los Arpetans de les bâsses valês prèjont asse-ben lo piemontês dens lors rapôrts comèrciâls avouéc la plana du .
  7. (fr) (it) (de) (en) Les Walser dans les Alpes.
  8. BRUNIER, C. (2002). Les Juifs en Savoie de 1940 à 1944. Chambéry: Société savoisienne d'histoire et d'archéologie. (ISSN 1153-6764)
  9. (fr) Atlas des nations sans état en Europe. p.80

Developed by StudentB